I jo, que no sé dir-los que no, no només vaig comprar quaranta quilos de "noodles", sinó que vaig canviar l'hora de la festa, per poder convidar a tot el personal i professors que treballen a la Llar.
A més els havia promès "disco" tota la tarda, així que la festa va ser d'allò més complerta.
Per sort a les quatre hi havia programat el partit de futbol dels nostres nens contra els del Lycée de Chupveary, i les nenes vam poder seure i descansar una mica. Encara que de seguida ens vam posar de peu a cridar i animar els nostre equip.
El Vichet, professor de matemàtiques i el nostre entrenador durant aquests dies, m'havia promès, entre brindis i brindis, que guanyarien. Jo li anava dient que sí, però pensava que si seguia bevent cervesa ni tant sols els podria dirigir.
No tan sols els va dirigir a la perfecció, sinó que també va ser l'autor del segon gol. Tot i que els equips el formen infants, el entrenador pot jugar (ells i les seves normes...)
Ell content d'haver acomplert el que m'havia dit durant el dinar, i jo encara més per la victòria.
Perquè ahir em van fer molts regals d'aniversari, cosa que vaig agrair profundament, però per mi el millor de tots va ser l'alegria de tota la Llar celebrant que érem els campions de la nostra pròpia World Cup. I això sí que no es compra amb diners.
La festa va començar amb el clàssic Karaoke, al que no va faltar la Sandek, que li encanta això de cantar.
4 comentaris:
quin dia més complet!!!
que bona la Sandek,amb el seu papapa pui pui..
records per tots!!!!petons!!
Sí, no va faltar de res!!!
I ens ho vam passar genial, sobre tot la Sandek
Molts petons de tots
Doncs feliç anniversari a tots i atú també.....me'n alegro que hagis trobat un lloc on poder ser tu mateixa i fer el que realment vols mentres ajudes als altres.
Una abraçada!
Moltes gràcies David.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada