diumenge, 14 de febrer de 2010

Tornem a la feina


Avui fa deu dies que vaig arribar a la Llar, després de fer una nit a Bangkok i aprofitar per acabar de fer les darreres compres. Els vint quilos de màxim que et donen les companyies em van obligar a no carregar xampús i d’altres cosmètics pesats, i que a Cambodja son més cars. Així que només arribar a Bangkok, visita al MBK i carregar encara més la motxilla!

L’arriba a la Llar va ser emotiva, jo tenia unes ganes boges d’arribar i abraçar-los, però ells sentien el mateix, així que va haver abraçades, petons i algunes llàgrimes, d’alegria!


Els dos primers dies, com és costum, els vaig necessitar per adaptar-me de nou a l’horari i a la calor, em va costar una mica dormir les primeres nits, degut al jetlag, però ara la cosa ja està més que superada i torno a dormir vuit hores seguides.


Dilluns vaig començar a treballar fort. Només arribar em vaig trobar que havia d’assistir a un Seminari al departament de la Província de Bantey Meanchey, on ens havien de donar una medalla per les escoles construïdes al 2008, i on ens vam trobar diferents Ongs que estem treballant per la zona.

La veritat és que va ser bastant avorrit tot plegat, discursos i més discursos de bones intencions per part dels polítics, com sempre, sense deixar de demanar-nos a les Ongs que seguim invertint en el seu país, perquè ells es puguin gastar els diners en grans cotxes i cases (això no ho diuen es clar!)


A la Llar, la feina, els primers dies també ha estat dura, tornar a posar-me al dia, però sobre tot, tornar a posar-los les piles. A Cambodja hi ha una dita que els agrada molt, i és que “mentre el gat no és a casa els ratolins fan el que volen...” O sigui que jo sóc un gat i ells els ratolins! Per sort jo he aprés a prendrem les coses amb una mica de més paciència i comprensió. A més a més sempre hi ha un infant que em treu un somriure en qualsevol moment, i que fa adonar-me que és genial estar aquí.


Com encara no he tret la càmera per fer-los alguna foto, us posaré algunes de les fotos que va fer el Roger Llabrés, amic i fotògraf, quan va venir el passat mes d’octubre, amb la Laia Girós.

Gràcies per la vostra visita i sobre tot per les fotos.