dijous, 30 de setembre de 2010

S'acosta Pchum Ben

La propera setmana se celebra la festa de Pchum Ben, el que seria el nostre Tots Sants. Per ells, però, és la festa més important del país. Es porta menjar a les Pagodes com a ofrenes als seus morts.

La celebració, en principi, dura tres dies. La realitat, però, és una altra... des de fa una setmana, o sigui ben bé, deu dies abans, a la Pagoda no deixen de posar música en tot el dia, i part de la nit. A les tres i mitja de la matinada engeguen el megàfon i vinga!!!
Jo ja he decidit dormir amb taps el que queda de setmana, això o no dormo!!

Així que el que toca, aquesta setmana, és fer boletes d'arròs i decorar els plats amb flors. El resultat és impressionant!






Els de la classe 6 fent els seus plats



Primer pla dels plats amb l'encens



La Phanny i el Samnang decorant un plat



La Samoth i la Srey Neth



De nou, la Phanny i el Samnang amb els seus plats!!



Phanny va ser la gran protagonista



Llestos per portar a la Pagoda!!

diumenge, 12 de setembre de 2010

Càmera nova

El dimecres vam anar a Siem Reap, i vam aprofitar el viatge per comprar una càmera de fotos. La de la Llar ja feia temps que no funcionava massa bé, però com jo tenia la meva, l'he anat utilitzant, fins que ha dit prou.

Encara no li he agafat el punt a la nova... però sembla que fa unes fotos maques, sinó ja m'ho direu!!

Per cert, pels aficionats a la fotografia, la càmera és una Lumix.




El partit de volei de les nenes



Yath disfressat de guerrer de la selva...



Vandoeurn i Reaksa esperant de començar el seu partit de futbol



Escalfaments abans del partit



La Phalla



la Srey Neth



la Sandek



el Ronn



i el Hong




dimarts, 7 de setembre de 2010

Estrenant botes de futbol


En els darrers mesos, sobre tot després del mundial de Sud-àfrica, la febre del futbol ha arribat també a Cambodja, cosa que ha motivat encara més els infants de tot el districte a organitzar partits de futbol tots els diumenges.

Els infants de la Llar no tenien l'equipament adequat per aquests partits, i els acabaven amb els peus i les cames plenes de ferides. Quan jugues descalç i l'equip contrari porta botes de tacs acostumes a sortir mal parat.

Els infants ja m'havien demanat unes botes amb tacs, però en un lloc on és impossible de saber quin número de peu fan, primer perquè se'ls inventen i segon perquè tenen els peus curts però molt amples, l'única solució era anar tots plegats a comprar-les

Vam haver d'esperar al cap de setmana, ja que de dilluns a divendres els infants tenen classes de repàs. Així que dissabte a les set del matí ens vam pujar tots al Hyundai i cap al mercat de Sisophon.

Realment va ser una experiència anar de compres amb ells, primer pel desplegament que vam fer a la parada del mercat, però sobre tot perquè anar amb dotze nens, tots ells en edat adolescent és tota una festa.

Només arribar a la Llar es van posar tots les botes noves i van començar a caminar per les habitacions, deien que havien d'acostumar-se al nou calçat, i tenien tota la raó. Ells estan acostumats a anar amb xancles o descalços, i allò era totalment diferent.

Finalment va arribar diumenge, el gran partit, la gran estrena, i la gran patacada!! Després de guanyar pràcticament tots els partits descalços, en només mitja hora ens havien fet cinc gols. Les cares dels nanos eren terribles, no sabien que havien de fer, era com si juguessin al futbol per primer cop. A la segona part vaig veure com alguns havien deixat les botes sota l'arbre i havien entrat a jugar descalços.

Tot i acabar perdent van poder fer dos gols, més un que es va anular, i al final del partit estaven contents per haver fet una millor segona part.

Dilluns van tornar a entrenar i jo em vaig témer que no els tornaria a veure amb les botes posades, però per sort se les han continuat posant. I avui ja la tocaven molt millor.





El viatge en sí ja va ser tota una aventura




Reaksa, com la majoria, no tenia clar quin era el seu número




Vandana, un dels porters, va ser un dels que més va riure,
com casi sempre



Phanna, va tenir problemes, ja que té un peu bastant més gran que l'altre
i no tenia clar quin número havia de triar


Phanna, Sophath i Kim Hong, posant els cordons a les botes



Vandoeurn amb la compra ja feta



L'equip oficial, amb uns quants convidats



Estrenant botes i pilota



Malgrat perdre, les aficionades no van deixar d'animar en tot el partit,
això sí que és una bona afició!!





diumenge, 5 de setembre de 2010

Canvis al bloc

Vaig decidir crear aquest bloc perquè tota aquella gent que ens ajuda: padrins, amics de la Llar, socis d'Infants del Món, tinguéssiu un contacte més directe amb el que passava a Cambodja.
La meva idea era donar el màxim d'informació, i sobre tot posar moltes fotos, perquè al cap i a la fi una imatge diu més que moltes paraules.

Des de fa un temps he notat que el bloc en prou feines rep comentaris, primer pensava que a la gent li costava donar la seva opinió públicament, cosa que sempre he entès i respectat.
Després algú em va comentar que tenia problemes per registrar-se, o que havien oblidat la contrasenya.

Ahir en vaig estar parlant amb l'Elisabet, li vaig comentar que em semblava que el bloc no tenia massa repercussió en la gent. Ella m'ha contestat aquest matí i m'ha dit que potser la gent no pot fer tots els comentaris que voldria, que una vegada, ella mateixa ho va intentar i no ho va aconseguir.


En la configuració del bloc tens varies opcions en l'apartat dels comentaris, Pots deixar fer comentaris a tothom, incloent-hi anònims, pots triar que només facin comentaris persones enregistrades, o persones amb comptes a Google, o que els comentaris els facin només el membres del blog.

Des del principi jo tenia triada l'opció que la gent s'hagués d'enregistrar, perquè creia que d'aquesta manera evitaríem els missatges anònims. Però vistos els problemes que té la majoria per publicar aquest mateix matí ja ho he canviat.
Ara ja no caldrà que us enregistreu per publicar alguna cosa. Això sí, espero que em poseu el nom!! Gràcies




Mr. Chamroeun ensenyant a tocar el piano a Kong Nav,
Sikuon, Thang You. Chhun Chhy i Sok Pheng






El Sok Pheng amb el Miquel



Atac de riure del Kay Soeurth i el Sam Prom





dissabte, 4 de setembre de 2010

Embarrancada de nou

Dijous ens va venir a veure la mare de la Saing Seth, una nena que tenim apadrinada, però que viu amb la seva família, per dir-me que la seva filla tenia molta febre. El seu home està a Tailàndia treballant per mantenir la família, i com no té mitjà de transport, a part de la bicicleta, no havia pogut portar la nena a l’hospital.

La Saing Seth viu just darrera de l’escola primària de Rohal, en un carrer que acostuma a estar enfangat en època de pluges i és un sorral en l’època seca. Així que vaig decidir d’agafar el Toyota, pel que pogués passar...

I el que va passar va ser que vam recollir la nena, vaig fer marxa enrere perquè en aquell carrer era impossible fer cap maniobra de mitja volta, i ens vam quedar allà clavats. Ni endavant ni endarrere, la sorra molla feia que les rodes patinessin tant que resultava impossible que es mogués.

Només baixar-me del cotxe mr. Chamroeun em diu “posa el quatre per quatre” a lo que jo li vaig haver de contestar que el quatre per quatre no funciona. De fet farà tres anys que vaig arribar a Cambodja i mai ha funcionat, però com no ens embarranquem molt sovint, ell se’n oblida!


El pla B va consistir en demanar taulons de fusta i posar-los a sota les rodes perquè el cotxe tingués on agafar-se. Així va ser com es va mobilitzar mig veïnat, vam portar fustes de les seves cases, i amb l’ajuda d’un home gran, que son els que tenen la veu cantant en aquestes situacions, les van anar col·locant sota les rodes.

Ajudats per tot el jovent de la zona que va empènyer el cotxe quan havia de tirar endavant, i després d’unes quantes maniobres, que em van fer suar de valent, vam aconseguir sortir i portar la Saing Seth a l’hospital.

La nena, finalment, només tenia una ferida infectada a la cama, que li va provocar molta febre. Uns antibiòtics, paracetamol, betadine i cap a casa. Aquest cop, però, vaig deixar el cotxe a la carretera i vam fer els 200 metres a peu. Millor caminar deu minuts que quedar-se embarrancat una hora.




Comencen a treure sorra de sota les rodes



Primers intents de posar taulons



Expectació al veïnat

dijous, 2 de setembre de 2010

Le manioc

Tal i com us vaig explicar en el darrer post, portem setmanes recollint la mandioca. Després de vendre'n gairebé dues tones, ens vam trobar que els compradors ja en tenien prou, i que no es podien fer càrrec de les altres dues tones. Així que vam decidir que el millor era tallar-la nosaltres mateixos perquè no es fes malbé.
El cap de setmana passat vam aprofitar que els infants no tenien classes de repàs i vam fer un intensiu. Durant dos dies vam estar tallant la mandioca.

Em van demanar la pista de basquet per posar-la a assecar un cop tallada, ja que es necessitava un lloc sense terra perquè el sol fes la seva feina. Amb el que jo no comptava és que estem en època de pluges, així que durant una altra setmana ens vam passar molts dies havent de sortir corrents cap a la pista de bàsquet a tapar tota l'estesa.

Avui, després de dues setmanes de feina, per fi m'han dit que la mandioca s'ha assecat. L'han guardat en una sala a l'espera de nous compradors.




El Sikuon i la Srey Neth amb l'educadora Channa,
van ser dels primers en posar-se a la feina




El Pheng, la Sokly i el Hong.
Fins i tot els més petits s'hi van apuntar




El petit Miquel entre cubells...



i sacs, s'ho va passar genial.



Encara que la Srey Neth no va ser menys.




El Sikuon i el Hong molt concentrats.
La Kun Thea, al fons, s'encarregava de portar-los més mandioca



Això sí, quan es van cansar de tallar una cursa de sacs amb la Sandek



La Phalla, en un moment que s'estava quieta



El Vandoeurn, un dels grans que va fer el relleu en tornar de les classes de Chupveary



I la Kay Theng, sempre amb un somriure.






Dues fotos de Chantha i mr. Chamrouen escampant la mandioca ja tallada.






diumenge, 22 d’agost de 2010

Setmana de l'agricultura

Aquesta setmana ha estat especialment moguda a la Llar. Després que els infants tornessin d'estar-se quinze dies amb les seves famílies, i abans no comencin les classes de repàs, demà mateix. Aquesta setmana han estat entretinguts amb diverses activitats.

Pels nens ja és un costum fer un partit de futbol cada tarda, pels que no els agrada rebre pilotades, es queden a la sala de dansa jugant al ping-pong.
Des de divendres però se'ls va afegir una nova activitat. L'agricultor em va dir que la mandioca (le manioc, com diu mr. Chamroeun) s'havia de recollir, i em va demanar si el podien ajudar els infants.
I els nanos que s'ho prenen tot com un joc, van estar encantats d'anar a l'hort.

He de dir que m'agrada molt aquest esperit que tenen de fer coses col.lectivament.
Ahir a la tarda en sortir de l'oficina, mr. Chamroeun em va dir que s'havia d'anar a pesar les patates, i quan hi vaig arribar, vaig veure que els infants, després de passar-se la tarda arrancant-les i posant-les al cotxe perquè Chavang les transportés fins a sota de l'arbre, encara tenien ànims per posar-les en sacs i seguir fent bromes cada cop que els feia una foto.



La pila de mandioca al final del dia era important



El Kay Soeurth i el Keuth Samang ajudant a pesar els sacs



Un primer pla dóna una idea de la dimensió d'aquestes arrels comestibles



Un cop pesats, esperem per carregar-los al tractor



Moment de fer els càlculs del pes



Un cop el tractor carregat, llestos per marxar




dimecres, 18 d’agost de 2010

Jugant a ping-pong

Durant l'època de pluges els infants busquen jocs d'interior, o més a resguard de la pluja. N'hi ha que segueixen jugant a futbol, cada tarda hi ha partit. Però ja n'hi ha una colla que s'han apuntat al ping-pong. Cada tarda munten la taula al mig de la sala de dansa i comencen a jugar.

Ara potser ja fa una setmana que hi juguen cada dia, i la veritat és que han millorat molt. Tant el Pao Cheth, com el Vandoeurn, no sabien ni com havien d'agafar la raqueta no fa ni deu dies. Ara ja comencen a dominar-la.

Aquesta tarda m'hi he acostat per fer-los unes fotos, i com saben que jo en sé, m'han convidat a jugar amb ells. Quan m'hi he posat el Cheth de seguida m'ha dit que volia fer-me fotos, així que li he deixat la càmera, li he explicat una mica com anava, i a jugar!




El Pao Cheth i el Reaksa comencen una partida



A veure qui s'hi posa...



Vandoeurn al servei, amb samarreta del Barça i raqueta d'Andorra inclosa