diumenge, 30 d’agost del 2009

Vacunacions

Per acabar el mes una altra visita mèdica, després de portar els infants al Centre de Salud de Rohal per revisar-los la vista, i a l’Hospital de Chupveary per mirar-los les dents, aquesta setmana ha tocat les vacunes.

El centre de Salud de Rohal és l’encarregat de vacunar totes les persones de la Comuna que ho desitgin, igualment porten les vacunacions del nostres infants i del personal que treballa a la Llar. Ells mateixos s’encarreguen de fer el seguiment i ens avisen cada cop que toca fer-ho. I tan per la seva comoditat com per la nostra, son ells, un metge i dues infermeres, els que es desplacen fins la Llar per posar-los les vacunes.

Nosaltres portem un parell de taules a la sala de dansa, el lloc més ampli i còmode per fer-ho. Llavors portem les carpetes on tenim tots els carnets de vacunació, i els anem buscant un per un. El metge compara que les dates siguin les correctes, posa la data del dia que estem i li dona el carnet a l’infant perquè la infermera el punxi.

Sempre que venen a posar vacunes hi ha la mateixa reacció, primer s’acosten tots, encuriosits per la visita, i fins i tot riuen quan el metge els crida pel nom i els diu que avui els toca, però la cosa canvia quan han de rebre la punxada, això sempre fa mal.
A més a més les nenes acostumen a ser més porugues, els nois sempre intenten fer-se els forts, encara que els més petits sempre acaben plorant. Les nenes i no tan nenes, els fan por les agulles, i algunes fins i tot no s’atreveixen a mirar.











diumenge, 23 d’agost del 2009

Tornen les classes

S’han acabat les vacances, el infants han tornat a la Llar i aquest dimarts ja vam començar de nou les classes de repàs.
El curs oficial comença a principis d’octubre, sempre després de Pchum Ben, la gran festa cambotjana dels morts, però fins llavors queden encara moltes setmanes, i a la Llar sempre busquem que els infants puguin començar el curs el millor preparats possible.

Així que després de contactar amb professors d’anglès, matemàtiques, khmer, física i química, i de fer els plannings de cada classe, dimarts es va engegar tot.
Com sempre el primer dia va ser una mica caòtic, infants que arriben tard a les classes, professors que no saben a quina aula han d’anar, tothom acostant-se a l’oficina per demanar on han d’anar, bé el més normal del món del primer dia de classe.


Com sempre els més petits fan classe només de Khmer, ells estan començant a aprendre l’abecedari, i aprofitant que les classes les fa Kompheak, que també és la responsable de la biblioteca, vam posar uns cartells nous on els infants poden llegir les lletres i copiar-les més fàcilment. Alhora també vam posar d’altres cartells que vam trobar guardats en un armari, la majoria en anglès, on els infants poden aprendre els números, colors, fruites, verdures, les parts del cos humà i les dents.








La Kompheak amb els més petits fent-los llegir i escriure les lletres en khmer, ells aquest any ja faran primer i segon de primària.





La Phalla i el Hong amb la seva llibreta i concentrats en la classe, bé una més que l’altre.

Per altra banda aquesta setmana també hem fet les fotos pels nous plafons de l’oficina i sala de reunions. Cada any es renoven els cartells amb les fotos dels infants i del personal. Això ens va portar una tarda de feina, moltes repeticions, molts somriures i fins i tot alguna caiguda...



La Chanthy va ensopegar en veure les cares que feien alguns dels treballadors en el moment de fer-los la foto.



I la Sokhom encara no sé que li vaig dir perquè em posés aquests ulls, però està molt graciosa.

dimarts, 18 d’agost del 2009

Dentista!!!

Ahir dilluns tenia programat un d’aquells dies complerts, amb moltes coses per fer, però a més a més quan va arribar mr. Chamrouen em diu “avui hi ha un grup de metges coreans, oculistes i dentistes, que s’estaran tot el dia a l’hospital de Preah Net Preah i hi podem portar els infants....

Aquí aprop tenim el Centre de Salud de Rohal, la nostra comuna, a poc més d’un quilometre, i l’Hospital del Districte de Preah Net Preah, a sis quilòmetres, però nosaltres sempre li diem l’hospital de Chupveary, perquè és el nom del poble on està.

Així que un cop fetes les dues coses més importants, vam reunir tots els infants a la sala cultural per veure com anava la salud dental, el tema oculista ja l’havíem resolt una setmana enrere.
Als més grans els vam demanar si tenien alguna dent o queixal que els feia mal, i als petits directament “obre la boca..aaaaa”. En total vint nanos al cotxe i cap a Chupveary. Només arribar ja em vaig adonar que allò no seria com la visita al Centre de Salud, hi havia un gentada increïble, segurament gent de tot el Districte.

Ens vam dirigir a la cua per prendre el número, llavors em vaig adonar que només faltava una hora per anar a dinar, i que amb aquell temps ni tan sols tindríem temps de veure els metges, així que li vam demanar a una noia de l’hospital si hi podíem tornar a la tarda, ella mateixa ens va acompanyar fins una responsable coreana, que molt amablement em va demanar quants infants portava, en dir-li vint se li van obrir els ulls petits com a plats, i em va dir “espera’t un moment que ho aniré a demanar als metges...” Va tornar al cap de cinc minuts i em diu “podeu tornar a la una i mitja, que és l’hora que comencen després de dinar i començaran amb vosaltres” Li vaig donar mil gràcies, i vam tornar a la Llar.

A la una i mitja en punt un altre coreà m’anava anotant en el full d’inscripció el nom dels infants, i al cap de pocs minuts ja començaven a passar els primers. En una sala habilitada com a consulta d’un dentista, vam anar passant un per un.
Realment mirat des de fora el lloc era de lo més precari, i si no hagués estat per les mesures d’higiene que prenien les dues doctores me’ls hagués emportat per la mateixa porta per on havien entrat.

Totes dues van ser molt amables amb els nanos, ja que mentre una feia alguna neteja bucal i arrancava dents i queixals, l’altra només empastava, i nosaltres vam tenir una mica de tot.
Es van portar tots de meravella, com sempre que sortim, només va costar una mica la Phalla que d’entrada es va fer un fart de plorar, i és que no li agraden gens ni els metges ni els hospitals, però quan va veure que no li feien mal ja va estar més tranquil·la. Per altra banda el Ronn que només té un anyet més, va ser super valent, i malgrat que li van arrancar una dent, no va deixar anar ni una sola llàgrima!!
Els que pitjor un van passar van ser el Phanna i el Toeur que els van haver de posar anestesia i arrancar-los un molar que només li quedava l’arrel.

Finalment a les tres i mitja ja havien acabat tots i vam tornar cap a la Llar...









diumenge, 16 d’agost del 2009

Ultima setmana de vacances

Aquesta setmana hem tingut una mica de tot. Vam portar el segon grup d’infants a Sisophon, vam repetir parc i visita al mercat, i vam acabar donat menjar als peixos de la Pagoda d’un poblet que està a mitja hora de Sisophon.

Però aquesta setmana la sortida estrella era l’excursió al llac de Trâpeang Thmor, que va fer dimarts. El camí fins a Phnom Srok va ser llarg, sobre tot perquè estem a l’èpica de pluges i els camins de terra s’acostumen a convertir en impracticables. Després de gairebé una hora vam arribar. El Llac estava molt més ple que la darrera vegada que hi havíem anat al mes d’abril, i per tant l’aigua bastant més neta, encara que la veritat les algues no falten mai.

Vam dinar a l’ombra dels arbres i després de fer una petita migdia, va ser l’hora de banyar-se. Vam nedar molt i ens ho vam passar genial, va ser un dia perfecte, i la tornada, ja refrescats, no es va fer ni tant llarga ni tan pesada.

L’anècdota de la setmana va estar la visita sorpresa d’un oculista de l’Hospital de la Província al nostre Centre de Salud, que a més ens va convidar a portar a tots els infants que ho necessitessin a veure’l. Així que vam fer una enquesta ràpida als infants que podien tenir algun tipus de dificultat al llegir, però també vam agafar els més menuts que no tenen encara criteri per saber si tenen algun problema a la vista. En total catorze nanos cap a Rohal.

La nostra arribada va causar una revolució, ja que no esperaven que els portéssim tants infants de cop. Un cop registrats, com sempre, a esperar el torn.

Però la veritat és que va anar força ràpid. Això sí, tot s’ha de dir que el sistema era de lo més divertit. Van posar el cartell amb les E obertes cap a esquerra i dreta, a dalt i abaix al mig de l’entrada, i la sala d’espera es va convertir en el centre de revisió. Anaven seient segons el seu torn a sis metres del cartell i una senyora amb un bolígraf anava senyalant la lletra que tocava. Mentre la persona es tapava l’ull esquerra o dret amb la seva pròpia mà.

Al final tots van sortir contents, ja que van veure fins l’última filera de lletres, per tant res d’ulleres, que com a tots el nanos del món no els agraden gens!!

Unes quantes fotos variades d’aquests dies perquè us en feu una idea.










diumenge, 9 d’agost del 2009

Excursió a Sisophon

El diumenge passat vam portar la majoria dels infants a casa dels seus familiars, aprofitant les vacances escolars s’hi estaran deus setmanes. Però n’hi ha que no marxen, que es queden a la Llar, sigui perquè no tenen família o perquè aquesta està massa ocupada per fer-se’n càrrec.

Aquest cop se n’han quedat vint i set, i els primers dies van fer varies excursions amb bicicleta pels voltants de la Llar, els grans han anat un parell dos dies al mercat de Chupveary i el petits han voltat més per Salachhés, el nostre petit poble.

Però divendres vam fer una excursió de les grans, de les que els agrada, vam anar fins a Sisophon amb el cotxe. Hi ha sis nens que són d’allà i volien veure les seves famílies, així que aprofitant el viatge vam carregar el cotxe de criatures..

La Chanthy i la Chanthol van passar el dia amb la seva tieta, i la Kimya, la Srey Touch, el Sokyeuth i el Kimyat es van quedar un parell de dies amb la seva mare.

La resta, cap al mercat de Sisophon a fer un parell de compres i voltar una mica perquè el veiessin, després cap al Parc Infantil, una mena de jardí amb figures gegants del Micky Mouse i companyia, i també d’animals. Allà vam jugar, vam gronxar-nos, vam fer-nos moltes i moltes fotos i vam dinar. Després una petita migdiada i a jugar un altre cop.

A les dues vam marxar perquè volien donar de menjar a uns peixos que hi ha en una Pagoda a uns vint minuts de la ciutat, a mi em va recordar quan érem petits i anàvem al Turó Parc o a la Plaça Catalunya a donar de menjar als coloms. Va ser divertit, cada cop que els tiraven aquelles boletes i els peixos saltaven de l’aigua per menjar-se-les, els nanos cridaven “ui, ui“

Per la propera setmana tenim planejades dues sortides més, una al Llac TRapêang Thmor a banyar-nos i una altra a Sisophon amb els que es van quedar aquest divendres, i és que els petits ja no són tan petits i al cotxe cada cop n'hi caben menys.
















dijous, 6 d’agost del 2009

I promise

Ahir vaig acompanyar cinc infants fins a Chupveary, el poble que està set quilòmetres de la Llar. Ells tenien classe particular d’anglès a les sis dels matí, el Pao Cheth em va demanar d’anar-hi amb la moto o el cotxe, és el nen més anti-esportiu que conec, així que en el meu afany de convence'l que fer esport és molt bo, em vaig engrescar a anar-hi amb ells per demostrar-li que no és tan terrible anar als llocs amb bicicleta.
Però la veritat és que va ser mortal!! Em va resultar pràcticament impossible de seguir el seu ritme, i sort en vaig tenir del Vandana i el Reaksa que van anar darrere meu tota l’estona per no perdre’m, si una cosa tenen aquests nanos és que son super protectors amb mi.
Amb els petits sí que faig molt de mama, amb els grans, però, és diferent, faig de mama, però l’instint de protecció és reciproc.
Bé un cop a Chupveary van començar la classe d’anglès i com jo vaig arribar treien el fetge per la boca el professor em va convidar a passar una estona, oferint-me una ampolla d’aigua perquè em recuperés una mica.
Després de fer-los presentar-se als altres estudiants, el professors va escriure “promise” a la pissarra, i els va fer la pregunta si mai havien trencat una promesa, i em va sorprendre que tots van dir que sí, i la majoria perquè s’havien oblidat que l’havien fet. A mi em va fer pensar que havia promès escriure més en arribar a Cambotja, i ja feia un mes que era aquí i encara no ho havia fet.

Aquest mes aquí ha estat increïble, perquè ells son increïbles. I després d’un mes tinc la sensació de no haver-me mogut mai d’aquí, com si hi hagués estat sempre.
He tingut molta molta feina, i la segueixo tenint, però alhora hi ha molt de temps per gaudir de les petites coses, poder estar amb ells mentre juguen a un billar improvisat sobre el terra, fer una tarda de bany a la bassa o ensenyar-los a dir els noms dels seus padrins son coses que valen moltisim més que qualsevol altre cosa..

A veure si puc complir la promesa de seguir escrivint



Netejant la piscina abans de banyar-se...


La Voleak aquell dia no es va banyar, com diuen elles “coses de noies”


El Miquel segueix sent la joguina de tots, i es que el nen és una monada!!


La Samnang molt feliç perquè va poder felicitar el seu padrí pel seu aniversari.


Mr. Chamrouen ensenyant a pronunciar el nom dels padrins.




Una partida de billar?? Em va semblar simplement genial aquesta imaginació que tenen!!!