dimecres, 28 de juliol del 2010

Setmana del futbol

Ja fa un parell de setmanes que els infants van acabar el col.legi. Amb les vacances arriba el temps lliure, i el temps per fer més esport.
A més, com estem en època de pluges, la calor és una mica més tolerable, i córrer darrera de la pilota menys patidor.

Fins no fa gaire els partits eren com una mena de trobada social, on jugaven tots els infants, sense importar el numero de jugadors, ni si un equip tenia més persones que un altre. A més a més no hi havia fores de banda ni massa regles. Així que molts dies els partits es desenvolupaven fora del camp.

Aquesta setmana, però, la cosa és molt diferent. Els infants han medit el camp, han marcat els límits, i fins i tot han fet un punt de penal.
La raó no és una altra que cada tarda a les cinc venen tot d'estudiants i professors de les escoles veïnes a jugar contra ells. Així que la cosa s'ha posat seria.

Mentre ells juguen, les noies ens seiem ala banda per animar-los amb crits a aplaudiments. I com juguen a casa, doncs fins ara han guanyat tots els partits.

Com a anècdota us explicaré que avui m'han animat a formar part de l'equip de casa, però jugar amb els nois no és una festa social, i la primera pilota que han xutat contra la nostra porteria ha impactat directament a la meva cara, el que m'ha deixat una mica estabornida. He seguit jugant una estona, però de seguida he demanat el canvi, i he anat directament a la dutxa.
El resultat una mica de Trombocid i un Ibuprofeno perquè el nas no s'infli massa.

Ells com cada dia, han guanyat



Una jugada del partit d'ahir


Tots, fins i tot mr. Chamroeun, atents a la jugada


El Saray, suplent, fent broma amb les crosses


La Kimyan i la Chanty, dues animadores més


Per fi va arribar el gol, i l'alegria a la graderia



dilluns, 5 de juliol del 2010

Gràcies

Només volia donar-vos les gràcies a totes les persones que m'han fet arribar les felicitacions per mr. Chamroeun i la seva família. Quan li he dit que per e-mail m'havien arribat les mostres d'alegria, m'ha donat mil gràcies, visiblement emocionat.

He de reconèixer que a mi m'emociona veure'l tant feliç, i també se'm cau la "baba" cada cop que hi vaig. La Socheata ha estat un regal per tots plegats, i ja ens feia falta una cosa així.



diumenge, 4 de juliol del 2010

Benvinguda!!

Fa justament una setmana que va néixer la primera neta de mr. Chamroeun, i els infants de la Llar estaven con bojos per anar-la a veure. Així que aquest matí hem agafat el cotxe i cap a Chupveary.

Per mi no era la primera visita. Ja la vaig veure el dia que va néixer, i la vaig portar a casa amb poques hores de vida. Tot i així no deixa d'emocionar-me cada cop que la veig, tant petita i tant forta alhora.

A mr. Chamroeun, com us imaginareu, li cau la "baba", encara que els infants no eren menys, i alguna nena se la mirava amb cara d'al.lucinada.

D'entrada els ha costat de tocar-la, però a la que han vist que la nena, que és molt tranquil.la, no s'immutava a les seves mans, l'han començat a remenar. Primer li han tret els peücs per veure-li els peus, després els guants que els posen perquè no es facin mal amb les ungles, per veure-li els ditets. No paraven de dir lo petita i blanqueta que és.

Per cert, la nena ja té nom: Chamroeun Virin Socheata. Chamroeun de cognom per l'avi, Virin de segon nom pel pare i Socheata perquè va néixer en dia de la bona sort. I encara que d'entrada pugui sembla molt complicat, segur que al final li acabem dient tots Ta, perquè aquí sempre tallen el nom pel final.














dissabte, 3 de juliol del 2010

Butlletí Informatiu

Mentre anava carregant les fotos per aquest post pensava "sembla que estiguis fent un part de les darreres notícies de la Llar".
Suposo que quan fa dies que no escric tinc la sensació que tinc moltes coses per explicar i acabo fent un resum de totes elles.

Per començar vull explicar-vos que, des de mitjans de juny, ja tenim les matrícules dels dos cotxes nous. Com diu l'Elisabet "ara et pararan amb més raó!" I es que just quan anàvem per l'avinguda Norodom de Phnom Penh, direcció el ministeri de trànsit a buscar-les ens van parar la policia i ens van multar per no portar els cinturons posats. En podria fer un post sencer sobre les normes de trànsit a Cambodja, de com per exemple et multen per no portar el cinturó de seguretat, però després pots portar quinze persones en un cotxe de cinc places, tots ells sense cinturó, que no passa res. O com et multen per anar sense cas, però pots portar quatre persones més sense casc, que tampoc no passa res. Això sense tenir en compte que pots transportar tota mena d'animals o objectes, que sobre passen les mides, això sí, no t'oblidis de posar-te el casc que sinó et multen!


Matrícules Ong


El viatge a Phnom Penh no només va servir per recollir les matrícules. També el vam aprofitar per fer algunes compres, entre elles un nou filtre per l'aigua que bevem. Des de principi a la Llar s'han utilitzat filtres per purificar l'aigua que es beu, però darrerament aquests eren insuficients, així que en vam comprar un de nou, molt més modern i ràpid.
Aquesta mateixa setmana l'hem inaugurat i n'estem molt contents.


El nou filtre de l'aigua





Una altra notícia important és que tornant de Phnom Penh vam recollir les noves ulleres pel Ngék i el Yath. Encara no els he pogut fer les fotos, i em sembla que pel Ngék m'hauré d'esperar uns dies ja que en dues setmanes ja les ha trencat (i son les segones!!). Per sort l'oculista que ens les dona sempre em diu el mateix, que no pateixi si els duren poc, ja hi estan acostumats. Però jo sempre penso que una cosa és poc, i una altra cosa és que li durin dues setmanes.

El que sí que tinc és un vídeo d'aquesta mateixa tarda. M'he quedat al.lucinada mirant com el Kay Soeurth es netejava la bicicleta... ja ho veure-ho!!