diumenge, 20 de juny del 2010

Això ja s'acaba

Ja fa més de tres mesos que vam començar a construir l'escola maternal de Chupveary, i no sé si és perquè he estat molt enfeinada, o que potser tenia la referencia de les altres sis que van trigar el doble o triple de temps a construir-se, però el cert és que se m'ha fet molt ràpid.
Així que segurament a finals d'aquest mes tocarà festa grossa, perquè a Cambodja no es deixen res per inaugurar.






dissabte, 19 de juny del 2010

We miss you...

Ara fa una setmana que va marxar la Sami, la voluntària que hem tingut durant nou mesos a la Llar. Durant aquest temps ha estat la professora de manualitats i ha ensenyat els infants i també una nova educadora a fer moltes coses. Sobre tot els ha ensenyat a tenir imaginació, a pensar que de qualsevol material se'n pot fer alguna cosa bonica i a que tot es pot aprofitar.

La Sami, a més ha fet classes d'anglès a tots els infants de la Llar, i també a tot el personal que ho ha desitjat. Des de ben petita va anar a l'escola de parla anglesa i amb vint anys es va desplaçar a viure als Estats Units, pel que el seu anglès és com el d'una nativa, com ella mateixa em deia una dia "I dream in English".
A mi també m'ha ajudat molt a millorar el meu anglès, encara que jo li estaré especialment agraïda pel seu suport en els dos darrers mesos. M'ha ajudat a superar moltes dificultats i això no ho oblidaré mai.

Thank you for all








divendres, 11 de juny del 2010

Impotència...

Aquesta setmana estem acabant de preparar totes les cartes dels infants pels seus padrins. La majoria les van escriure fa dies, però com sempre hi ha nens que s'han despistat.

Ahir vaig fer el darrer repàs, i me'n quedaven quatre, dels infants exteriors, que no havien vingut a escriure. Així que aquest matí hem agafat la moto, amb mr. Chamroeun, i els hem anat a buscar.

Una nena, malauradament, ha marxat a Tailàndia amb els seus pares, i contra això no hi podem fer res.
Es dur que se'ls emportin per treballar, però a mi em molesta més, arribar a casa d'algun nen i que estigui tranquil.lament sense fer res, ni anar a l'escola, i que a sobre els pares et diguin "es que com els seus amics no hi van..."

A un l'he pogut convèncer que anés a la Llar, però l'altre no ha aparegut. El que vol dir que per desgracia l'haurem de donar de baixa, si un infant no vol venir a estudiar, no el podem obligar, per molt que ens dolgui.

De tota manera el que més m'ha emprenyat avui ha estat descobrir que a l'escola tampoc no fan les coses ben fetes, almenys pel meu criteri.
Perquè que et diguin que un nen no pot repetir curs perquè no queda bé és fort, però que a sobre hi afegeixin que si els fan repetir tant els professors com l'escola perd prestigi.... quin prestigi té una escola d'un poble de mil habitants.
Em fa molta ràbia que vagin fent passar els infants de curs per fer uns bons informes als responsables d'educació del Districte, i que quan aquests infants arribin a la secundaria ho hagin de deixar perquè ni tant sols saben llegir.

I malgrat que molta gent em diu que això passa aquí, però també a la majoria de països en vies de desenvolupament, no deixa de fer-me molta llàstima que no els preocupi el més mínim l'educació dels seus infants.

dilluns, 7 de juny del 2010

Els meus enanos

Pel Josema i tots aquells Padrins i Amics de la Llar que em demaneu que segueixi escrivint.
Sento molt desaparèixer tant de temps, i no puc prometre que escriuré, perquè després no ho faig. El que sí que prometo és, almenys, anar posant fotos de la Llar i dels Infants.













PD> Te debo la de Sav Mao