dissabte, 4 de setembre de 2010

Embarrancada de nou

Dijous ens va venir a veure la mare de la Saing Seth, una nena que tenim apadrinada, però que viu amb la seva família, per dir-me que la seva filla tenia molta febre. El seu home està a Tailàndia treballant per mantenir la família, i com no té mitjà de transport, a part de la bicicleta, no havia pogut portar la nena a l’hospital.

La Saing Seth viu just darrera de l’escola primària de Rohal, en un carrer que acostuma a estar enfangat en època de pluges i és un sorral en l’època seca. Així que vaig decidir d’agafar el Toyota, pel que pogués passar...

I el que va passar va ser que vam recollir la nena, vaig fer marxa enrere perquè en aquell carrer era impossible fer cap maniobra de mitja volta, i ens vam quedar allà clavats. Ni endavant ni endarrere, la sorra molla feia que les rodes patinessin tant que resultava impossible que es mogués.

Només baixar-me del cotxe mr. Chamroeun em diu “posa el quatre per quatre” a lo que jo li vaig haver de contestar que el quatre per quatre no funciona. De fet farà tres anys que vaig arribar a Cambodja i mai ha funcionat, però com no ens embarranquem molt sovint, ell se’n oblida!


El pla B va consistir en demanar taulons de fusta i posar-los a sota les rodes perquè el cotxe tingués on agafar-se. Així va ser com es va mobilitzar mig veïnat, vam portar fustes de les seves cases, i amb l’ajuda d’un home gran, que son els que tenen la veu cantant en aquestes situacions, les van anar col·locant sota les rodes.

Ajudats per tot el jovent de la zona que va empènyer el cotxe quan havia de tirar endavant, i després d’unes quantes maniobres, que em van fer suar de valent, vam aconseguir sortir i portar la Saing Seth a l’hospital.

La nena, finalment, només tenia una ferida infectada a la cama, que li va provocar molta febre. Uns antibiòtics, paracetamol, betadine i cap a casa. Aquest cop, però, vaig deixar el cotxe a la carretera i vam fer els 200 metres a peu. Millor caminar deu minuts que quedar-se embarrancat una hora.




Comencen a treure sorra de sota les rodes



Primers intents de posar taulons



Expectació al veïnat

4 comentaris:

laia ha dit...

a topeee amb el toyotaa!!!!jejeje!!! ja estàs acostumada a aquestes coses....a nosaltres ens passa això i ens dona un atac!!!

Infants del Món ha dit...

sort que anava amb el Toyota, que sinó sí que em dona un atac!!
però tens raó, una s'acostuma a tot!!

Clara ha dit...

jo diria més aviat...visca el 4x4!! a mi una vegada a Islàndia em va passar el mateix, amb la diferència que no sabíem on erem!! Sort dels veïns que us van ajudar!
petonetss

Infants del Món ha dit...

Sempre he pensat, i crec que ho seguiré pensant per molt de temps, que una de les coses que més m'ha captivat de la gent d'aquest país és la seva solidaritat. Sempre hi ha algú, per no dir molts, disposat a ajudar.
Això és el millor de tot!!!

Una abraçada