divendres, 11 de juny del 2010

Impotència...

Aquesta setmana estem acabant de preparar totes les cartes dels infants pels seus padrins. La majoria les van escriure fa dies, però com sempre hi ha nens que s'han despistat.

Ahir vaig fer el darrer repàs, i me'n quedaven quatre, dels infants exteriors, que no havien vingut a escriure. Així que aquest matí hem agafat la moto, amb mr. Chamroeun, i els hem anat a buscar.

Una nena, malauradament, ha marxat a Tailàndia amb els seus pares, i contra això no hi podem fer res.
Es dur que se'ls emportin per treballar, però a mi em molesta més, arribar a casa d'algun nen i que estigui tranquil.lament sense fer res, ni anar a l'escola, i que a sobre els pares et diguin "es que com els seus amics no hi van..."

A un l'he pogut convèncer que anés a la Llar, però l'altre no ha aparegut. El que vol dir que per desgracia l'haurem de donar de baixa, si un infant no vol venir a estudiar, no el podem obligar, per molt que ens dolgui.

De tota manera el que més m'ha emprenyat avui ha estat descobrir que a l'escola tampoc no fan les coses ben fetes, almenys pel meu criteri.
Perquè que et diguin que un nen no pot repetir curs perquè no queda bé és fort, però que a sobre hi afegeixin que si els fan repetir tant els professors com l'escola perd prestigi.... quin prestigi té una escola d'un poble de mil habitants.
Em fa molta ràbia que vagin fent passar els infants de curs per fer uns bons informes als responsables d'educació del Districte, i que quan aquests infants arribin a la secundaria ho hagin de deixar perquè ni tant sols saben llegir.

I malgrat que molta gent em diu que això passa aquí, però també a la majoria de països en vies de desenvolupament, no deixa de fer-me molta llàstima que no els preocupi el més mínim l'educació dels seus infants.

4 comentaris:

Roger Lleixà ha dit...

Malauradament en aquesta vida és prima més el quedar bé que fer el bé... i certament és una llàstima perquè ells mateixos haurien de veure que l'única manera que tenen de prosperar com a país és educant correctament als seus infants. M'agrada el canvi de look del blog :D Una abraçada ben forta Anna

Anna ha dit...

Gràcies Roger
La veritat és que em desespera bastant, però hem de seguir lliutant!!!
Una abraçada

JCEli ha dit...

Hola, Anna. Totes les causes que valen la pena són llargues, i estan fetes d'èxits i derrotes. I totes són imprescindibles per donar més sentit a la lluita.
Feia dies que no visitava el blog. És molt important mantenir-lo viu. Està molt bé. Enguany els dotze anirem al Sud de l'Índia, i segur que ens recordarem molt de tu i de tots els nanos. Una abraçada!

Infants del Món ha dit...

JCEli...imagino que ets la Montse o el Xavier (per lo dels dotze, que sinó....jejeje)
Moltes gràcies pels ànims!!
Espero que us ho passeu tant bé a la India com a Cambodja.
Una abraçada a tots