.JPG)
A més, com estem en època de pluges, la calor és una mica més tolerable, i córrer darrera de la pilota menys patidor.
Fins no fa gaire els partits eren com una mena de trobada social, on jugaven tots els infants, sense importar el numero de jugadors, ni si un equip tenia més persones que un altre. A més a més no hi havia fores de banda ni massa regles. Així que molts dies els partits es desenvolupaven fora del camp.
Aquesta setmana, però, la cosa és molt diferent. Els infants han medit el camp, han marcat els límits, i fins i tot han fet un punt de penal.
La raó no és una altra que cada tarda a les cinc venen tot d'estudiants i professors de les escoles veïnes a jugar contra ells. Així que la cosa s'ha posat seria.
Mentre ells juguen, les noies ens seiem ala banda per animar-los amb crits a aplaudiments. I com juguen a casa, doncs fins ara han guanyat tots els partits.
Com a anècdota us explicaré que avui m'han animat a formar part de l'equip de casa, però jugar amb els nois no és una festa social, i la primera pilota que han xutat contra la nostra porteria ha impactat directament a la meva cara, el que m'ha deixat una mica estabornida. He seguit jugant una estona, però de seguida he demanat el canvi, i he anat directament a la dutxa.
El resultat una mica de Trombocid i un Ibuprofeno perquè el nas no s'infli massa.
Ells com cada dia, han guanyat
Una jugada del partit d'ahir
Tots, fins i tot mr. Chamroeun, atents a la jugada
El Saray, suplent, fent broma amb les crosses
La Kimyan i la Chanty, dues animadores més
Per fi va arribar el gol, i l'alegria a la graderia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada