dijous, 6 d’agost de 2009

I promise

Ahir vaig acompanyar cinc infants fins a Chupveary, el poble que està set quilòmetres de la Llar. Ells tenien classe particular d’anglès a les sis dels matí, el Pao Cheth em va demanar d’anar-hi amb la moto o el cotxe, és el nen més anti-esportiu que conec, així que en el meu afany de convence'l que fer esport és molt bo, em vaig engrescar a anar-hi amb ells per demostrar-li que no és tan terrible anar als llocs amb bicicleta.
Però la veritat és que va ser mortal!! Em va resultar pràcticament impossible de seguir el seu ritme, i sort en vaig tenir del Vandana i el Reaksa que van anar darrere meu tota l’estona per no perdre’m, si una cosa tenen aquests nanos és que son super protectors amb mi.
Amb els petits sí que faig molt de mama, amb els grans, però, és diferent, faig de mama, però l’instint de protecció és reciproc.
Bé un cop a Chupveary van començar la classe d’anglès i com jo vaig arribar treien el fetge per la boca el professor em va convidar a passar una estona, oferint-me una ampolla d’aigua perquè em recuperés una mica.
Després de fer-los presentar-se als altres estudiants, el professors va escriure “promise” a la pissarra, i els va fer la pregunta si mai havien trencat una promesa, i em va sorprendre que tots van dir que sí, i la majoria perquè s’havien oblidat que l’havien fet. A mi em va fer pensar que havia promès escriure més en arribar a Cambotja, i ja feia un mes que era aquí i encara no ho havia fet.

Aquest mes aquí ha estat increïble, perquè ells son increïbles. I després d’un mes tinc la sensació de no haver-me mogut mai d’aquí, com si hi hagués estat sempre.
He tingut molta molta feina, i la segueixo tenint, però alhora hi ha molt de temps per gaudir de les petites coses, poder estar amb ells mentre juguen a un billar improvisat sobre el terra, fer una tarda de bany a la bassa o ensenyar-los a dir els noms dels seus padrins son coses que valen moltisim més que qualsevol altre cosa..

A veure si puc complir la promesa de seguir escrivint



Netejant la piscina abans de banyar-se...


La Voleak aquell dia no es va banyar, com diuen elles “coses de noies”


El Miquel segueix sent la joguina de tots, i es que el nen és una monada!!


La Samnang molt feliç perquè va poder felicitar el seu padrí pel seu aniversari.


Mr. Chamrouen ensenyant a pronunciar el nom dels padrins.




Una partida de billar?? Em va semblar simplement genial aquesta imaginació que tenen!!!

2 comentaris:

Edu ha dit...

Fantàstic tornar a rebre notícies des de Cambotja. M'alegro que el mes hagi anat tan bé.

Les fotos són molt maques, i el billar impressionant :)

Una abraçada!

Infants del Món ha dit...

Moltes gràcies Edu
La veritat és que quan els vaig veure jugant al billar d'aquella manera vaig haver de sortir correns a buscar la càmera, havia d' inmortalitzar aquell moment tan increïble!!!
Una abraçada