diumenge, 16 d’agost de 2009

Ultima setmana de vacances

Aquesta setmana hem tingut una mica de tot. Vam portar el segon grup d’infants a Sisophon, vam repetir parc i visita al mercat, i vam acabar donat menjar als peixos de la Pagoda d’un poblet que està a mitja hora de Sisophon.

Però aquesta setmana la sortida estrella era l’excursió al llac de Trâpeang Thmor, que va fer dimarts. El camí fins a Phnom Srok va ser llarg, sobre tot perquè estem a l’èpica de pluges i els camins de terra s’acostumen a convertir en impracticables. Després de gairebé una hora vam arribar. El Llac estava molt més ple que la darrera vegada que hi havíem anat al mes d’abril, i per tant l’aigua bastant més neta, encara que la veritat les algues no falten mai.

Vam dinar a l’ombra dels arbres i després de fer una petita migdia, va ser l’hora de banyar-se. Vam nedar molt i ens ho vam passar genial, va ser un dia perfecte, i la tornada, ja refrescats, no es va fer ni tant llarga ni tan pesada.

L’anècdota de la setmana va estar la visita sorpresa d’un oculista de l’Hospital de la Província al nostre Centre de Salud, que a més ens va convidar a portar a tots els infants que ho necessitessin a veure’l. Així que vam fer una enquesta ràpida als infants que podien tenir algun tipus de dificultat al llegir, però també vam agafar els més menuts que no tenen encara criteri per saber si tenen algun problema a la vista. En total catorze nanos cap a Rohal.

La nostra arribada va causar una revolució, ja que no esperaven que els portéssim tants infants de cop. Un cop registrats, com sempre, a esperar el torn.

Però la veritat és que va anar força ràpid. Això sí, tot s’ha de dir que el sistema era de lo més divertit. Van posar el cartell amb les E obertes cap a esquerra i dreta, a dalt i abaix al mig de l’entrada, i la sala d’espera es va convertir en el centre de revisió. Anaven seient segons el seu torn a sis metres del cartell i una senyora amb un bolígraf anava senyalant la lletra que tocava. Mentre la persona es tapava l’ull esquerra o dret amb la seva pròpia mà.

Al final tots van sortir contents, ja que van veure fins l’última filera de lletres, per tant res d’ulleres, que com a tots el nanos del món no els agraden gens!!

Unes quantes fotos variades d’aquests dies perquè us en feu una idea.