dimarts, 18 d’agost del 2009

Dentista!!!

Ahir dilluns tenia programat un d’aquells dies complerts, amb moltes coses per fer, però a més a més quan va arribar mr. Chamrouen em diu “avui hi ha un grup de metges coreans, oculistes i dentistes, que s’estaran tot el dia a l’hospital de Preah Net Preah i hi podem portar els infants....

Aquí aprop tenim el Centre de Salud de Rohal, la nostra comuna, a poc més d’un quilometre, i l’Hospital del Districte de Preah Net Preah, a sis quilòmetres, però nosaltres sempre li diem l’hospital de Chupveary, perquè és el nom del poble on està.

Així que un cop fetes les dues coses més importants, vam reunir tots els infants a la sala cultural per veure com anava la salud dental, el tema oculista ja l’havíem resolt una setmana enrere.
Als més grans els vam demanar si tenien alguna dent o queixal que els feia mal, i als petits directament “obre la boca..aaaaa”. En total vint nanos al cotxe i cap a Chupveary. Només arribar ja em vaig adonar que allò no seria com la visita al Centre de Salud, hi havia un gentada increïble, segurament gent de tot el Districte.

Ens vam dirigir a la cua per prendre el número, llavors em vaig adonar que només faltava una hora per anar a dinar, i que amb aquell temps ni tan sols tindríem temps de veure els metges, així que li vam demanar a una noia de l’hospital si hi podíem tornar a la tarda, ella mateixa ens va acompanyar fins una responsable coreana, que molt amablement em va demanar quants infants portava, en dir-li vint se li van obrir els ulls petits com a plats, i em va dir “espera’t un moment que ho aniré a demanar als metges...” Va tornar al cap de cinc minuts i em diu “podeu tornar a la una i mitja, que és l’hora que comencen després de dinar i començaran amb vosaltres” Li vaig donar mil gràcies, i vam tornar a la Llar.

A la una i mitja en punt un altre coreà m’anava anotant en el full d’inscripció el nom dels infants, i al cap de pocs minuts ja començaven a passar els primers. En una sala habilitada com a consulta d’un dentista, vam anar passant un per un.
Realment mirat des de fora el lloc era de lo més precari, i si no hagués estat per les mesures d’higiene que prenien les dues doctores me’ls hagués emportat per la mateixa porta per on havien entrat.

Totes dues van ser molt amables amb els nanos, ja que mentre una feia alguna neteja bucal i arrancava dents i queixals, l’altra només empastava, i nosaltres vam tenir una mica de tot.
Es van portar tots de meravella, com sempre que sortim, només va costar una mica la Phalla que d’entrada es va fer un fart de plorar, i és que no li agraden gens ni els metges ni els hospitals, però quan va veure que no li feien mal ja va estar més tranquil·la. Per altra banda el Ronn que només té un anyet més, va ser super valent, i malgrat que li van arrancar una dent, no va deixar anar ni una sola llàgrima!!
Els que pitjor un van passar van ser el Phanna i el Toeur que els van haver de posar anestesia i arrancar-los un molar que només li quedava l’arrel.

Finalment a les tres i mitja ja havien acabat tots i vam tornar cap a la Llar...