dissabte, 3 d’octubre de 2009

Arriba l'hivern

Aquesta darrera setmana ha passat un tifó pel Sud Est Asiàtic, emportant-se tot el que trobava al seu camí. Als diaris potser no se n’ha parlat massa, perquè Indonèsia amb un terratrèmol i Samoa amb un Tsumani s’han cobrat més vides, però per nosaltres que també tenim infants apadrinats al Vietnam ha estat una setmana molt difícil.
Vietnam ha estat un dels països més afectats, i la zona d’Hué, on hi tenim diferents programes no se n’ha escapat. Per sort les noticies son bones, entre cometes, perquè no hem perdut a ningú, això sí, moltes de les cases han volat.
A Cambotja només tres províncies han estat afectades, les més orientals i properes a Vietnam. A les noticies van dir que algunes persones havien mort, encara que les dades exactes son difícils de conèixer.
La nostra província no ha estat afectada directament, però sí que ha plogut molt i han baixat les temperatures, cosa que ens ha portat molts refredats, mals de coll i grips.
Divendres va ser un dia especialment mogut, tres viatges a l’hospital de Preah Net Preah, en total deu infants malalts, més una quinzena amb refredats normals, fan un total de vint-i-set infants prenent algun medicament i moltes vitamines.
Ja sortint de l’hospital on no vaig aconseguir que me’n donessin amb els medicaments, aquí als hospitals només poden donar tres tipus de medicaments diferents, i si et donen antibiòtic, paracetamol i unes pastilles per la tos et quedes sense vitamines, així que cap a la farmàcia a comprar un pot de 500 comprimits de complex vitamínic.

Entre tants malalts n’hi ha hagut un que ens ha fet patir una mica més, en Vandoeurn, un nano de disset anys que feia dies que arrossegava un refredat se’n va posar a trenta nou de febre, primer em van dir que me’l podia emportar a casa, però que si no millorava el tornés cap a l’hospital. A les quatre de la tarda seguia a trenta nou, així que cotxe i un altra cop cap a l’hospital. Suero, injecció de penicil·lina i esperar...
La nit va ser llarga, però a les sis del matí ja estava molt millor, molt adormit per culpa dels medicaments, però li havia baixat la febre a trenta set i mig, cosa que ens va tranquil·litzar molt.
Com diu mr. Chamroeun, està arribant l’època seca, el vent bufa del nord i és més fred, però com encara no ha deixat de ploure, el fred amb la humitat han portat la grip...

Però no tot han estat desgràcies, aquesta setmana també ha començat el curs escolar, i a la Llar hem fet les inscripcions pels cursos de repàs.
Entre dilluns i dimarts vam rebre més de dos-cents infants de tota la Comuna que tenen el desig d’estudiar aquí, amb els professors que cada any agafem per ajudar als nostres infants a tenir més bon nivell escolar. Les cues van ser llargues, però els nanos entusiasmats amb l’arribada del nou curs, a mi personalment em va sorprendre molt tenir tants inscrits tenint en compte que no va deixar de ploure en tota la setmana.
I dijous començava oficialment el curs, aquest també va estar marcat per la pluja, i va obligar a fer la cerimònia dintre de l’edifici, la Liya, una nena de la Llar va llegir el discurs en nom de tots els estudiants. Mme. Van Ten, directora del centre, el secretari de la Comuna de Rohal en nom del Primer Ministre Hun Sen i jo com a representant d’Infants del Món vam fer els nostres parlaments, tots ells dirigits als mestres i escolars, donant-los la benvinguda al nou curs i esperant que tots ells treballin força.

Divendres va deixar de ploure, a les set els infants van sortir tots amb els seus uniformes nous cap a l’escola, el curs ja ha començat i per nosaltres, els treballadors de la Llar, és l’hora de fer els plannings i donar-los a aquests nens i nenes la millor educació possible.