Jugant a ping-pong

Durant l'època de pluges els infants busquen jocs d'interior, o més a resguard de la pluja. N'hi ha que segueixen jugant a futbol, cada tarda hi ha partit. Però ja n'hi ha una colla que s'han apuntat al ping-pong. Cada tarda munten la taula al mig de la sala de dansa i comencen a jugar.

Ara potser ja fa una setmana que hi juguen cada dia, i la veritat és que han millorat molt. Tant el Pao Cheth, com el Vandoeurn, no sabien ni com havien d'agafar la raqueta no fa ni deu dies. Ara ja comencen a dominar-la.

Aquesta tarda m'hi he acostat per fer-los unes fotos, i com saben que jo en sé, m'han convidat a jugar amb ells. Quan m'hi he posat el Cheth de seguida m'ha dit que volia fer-me fotos, així que li he deixat la càmera, li he explicat una mica com anava, i a jugar!

El Pao Cheth i el Reaksa comencen una partida



A veure qui s'hi posa...



Vandoeurn al servei, amb samarreta del Barça i raqueta d'Andorra inclosa

Excursió al Llac Baray

Ahir dissabte vam fer una excursió pels voltants de Siem Reap. L'aventura va començar a les vuit del matí, intentant fer entrar quaranta persones, entre infants i personal de la Llar. Mitja hora després ho havíem aconseguit i vam poder emprendre el camí.

La primera parada havia de ser un suposat Zoològic que hi ha aprop d'Angkor, i dic suposat perquè en els casi tres anys que porto voltant per aquí, se'm feia difícil de creure que no l'hagués vist mai. Però Vandana, un dels nostres nens que és de prop de Siem Reap, insistia, el dia abans, que ell hi havia anat feia cinc anys!

En arribar a Angkor Wat el que em temia: no hi havia zoològic. Un treballador dels temples ens va dir que feia anys que l'havien traslladat a més de seixanta quilòmetres de la zona.

Com la idea inicial de l'excursió era anar al Baray, un Llac que hi ha a les afores de Siem Reap, vam decidir deixar la visita al zoo per una altra vegada.

El canvi de plans ens va portar a Phnom Krom, un poblet situat a uns vint quilòmetres al sud de Siem Reap, a peus del Tonle Sap.
Allà hi ha una petita montanya amb una Pagoda, des d'on hi ha una vista espectacular de la zona, pel que va valer la pena la suada.

Com de seguida ens va agafar la gana, vam baixar als cotxes i cap al Baray. Un cop allà, buscar un bon lloc per seure a dinar, una petita migdiada, que nomes mr. Chamroeun va fer, i a banyar-se, que al cap i a la fi, era el que havíem anat a fer.

Dues hores d'aigua, i cap a casa. Vam arribar gairebé a les sis del vespre, i no quedava massa temps per banyar-se, sopar i fer la sessió de tele de cada dissabte, això no hi ha qui s'ho perdi. Per molt cansats que estiguessin tots van aguantar fins les nou.
Tots menys jo, que em vaig retirar a les vuit i mitja, morta de son.

Totes no es van banyar, la Chhav, la Somaly i la Sreng Treth van preferir mirar-s'ho



La Phalla i la Srey Neth, que més es pot dir d'aquesta foto?



La bogeria de l'aigua



El petit Miquel



La Khunna (educadora) i jo, disposades a tornar cap a casa

Ulleres noves

Ja fa dies que volia fer aquest post, perquè ja fa setmanes que dos dels nostres infants els van posar ulleres.

El Ngék, que va ser operat ja fa un any per un problema del muscle de l'ull esquerre, i el Yath, que també té el mateix problema, però per sort sembla que l'hem agafat a temps i amb les ulleres n'hi haurà prou, esperem!!

Pel Yath son les primeres, tot i que segur que no són les últimes. Al Ngék ja l'hem hagut de portar dues vegades perquè les primeres li van durar només tres mesos.

En favor dels nanos, tot i que son força entremaliats, diré que les ulleres les dona una ONG de Phnom Penh i son d'una qualitat bastant dubtosa. Només en la primera setmana ja es van perdre alguns cargols, i torçar més d'una patilla. Així que és difícil que els durin. A més l'oftalmòloga de Siem Reap sempre em diu el mateix "tranquil.la, a tots els duren el mateix!!"

el Yath



el Ngék

Molt feliç aniversari

Ahir dissabte vam fer la festa d'aniversari pels nascuts al mes de Juliol. I com ells molt bé saben, la mama també fa anys aquest mes. Així que aprofiten per demanar-me que compri fideus d'arròs per dinar, un dels plats més típics de Cambodja i segurament el que més els hi agrada.

I jo, que no sé dir-los que no, no només vaig comprar quaranta quilos de "noodles", sinó que vaig canviar l'hora de la festa, per poder convidar a tot el personal i professors que treballen a la Llar.
A més els havia promès "disco" tota la tarda, així que la festa va ser d'allò més complerta.

Per sort a les quatre hi havia programat el partit de futbol dels nostres nens contra els del Lycée de Chupveary, i les nenes vam poder seure i descansar una mica. Encara que de seguida ens vam posar de peu a cridar i animar els nostre equip.

El Vichet, professor de matemàtiques i el nostre entrenador durant aquests dies, m'havia promès, entre brindis i brindis, que guanyarien. Jo li anava dient que sí, però pensava que si seguia bevent cervesa ni tant sols els podria dirigir.

No tan sols els va dirigir a la perfecció, sinó que també va ser l'autor del segon gol. Tot i que els equips el formen infants, el entrenador pot jugar (ells i les seves normes...)
Ell content d'haver acomplert el que m'havia dit durant el dinar, i jo encara més per la victòria.

Perquè ahir em van fer molts regals d'aniversari, cosa que vaig agrair profundament, però per mi el millor de tots va ser l'alegria de tota la Llar celebrant que érem els campions de la nostra pròpia World Cup. I això sí que no es compra amb diners.

Quaranta quilos de fideus son molts quilos, i sinó que li preguntin a ella.

Un cop preparats, llestos per emportar-nos-els.

La festa va començar amb el clàssic Karaoke, al que no va faltar la Sandek, que li encanta això de cantar.

La Chanthy a punt de menjar-se el pastís del Dom Heing

La Sokhom amb el Vannak i la Leakhena.

I el Sophath i el Dom Heing, "liant-la" amb el micròfon.

Setmana del futbol

Ja fa un parell de setmanes que els infants van acabar el col.legi. Amb les vacances arriba el temps lliure, i el temps per fer més esport.
A més, com estem en època de pluges, la calor és una mica més tolerable, i córrer darrera de la pilota menys patidor.

Fins no fa gaire els partits eren com una mena de trobada social, on jugaven tots els infants, sense importar el numero de jugadors, ni si un equip tenia més persones que un altre. A més a més no hi havia fores de banda ni massa regles. Així que molts dies els partits es desenvolupaven fora del camp.

Aquesta setmana, però, la cosa és molt diferent. Els infants han medit el camp, han marcat els límits, i fins i tot han fet un punt de penal.
La raó no és una altra que cada tarda a les cinc venen tot d'estudiants i professors de les escoles veïnes a jugar contra ells. Així que la cosa s'ha posat seria.

Mentre ells juguen, les noies ens seiem ala banda per animar-los amb crits a aplaudiments. I com juguen a casa, doncs fins ara han guanyat tots els partits.

Com a anècdota us explicaré que avui m'han animat a formar part de l'equip de casa, però jugar amb els nois no és una festa social, i la primera pilota que han xutat contra la nostra porteria ha impactat directament a la meva cara, el que m'ha deixat una mica estabornida. He seguit jugant una estona, però de seguida he demanat el canvi, i he anat directament a la dutxa.
El resultat una mica de Trombocid i un Ibuprofeno perquè el nas no s'infli massa.

Ells com cada dia, han guanyat

Una jugada del partit d'ahir

Tots, fins i tot mr. Chamroeun, atents a la jugada


El Saray, suplent, fent broma amb les crosses


La Kimyan i la Chanty, dues animadores més


Per fi va arribar el gol, i l'alegria a la graderia

Gràcies

Només volia donar-vos les gràcies a totes les persones que m'han fet arribar les felicitacions per mr. Chamroeun i la seva família. Quan li he dit que per e-mail m'havien arribat les mostres d'alegria, m'ha donat mil gràcies, visiblement emocionat.

He de reconèixer que a mi m'emociona veure'l tant feliç, i també se'm cau la "baba" cada cop que hi vaig. La Socheata ha estat un regal per tots plegats, i ja ens feia falta una cosa així.

Benvinguda!!

Fa justament una setmana que va néixer la primera neta de mr. Chamroeun, i els infants de la Llar estaven con bojos per anar-la a veure. Així que aquest matí hem agafat el cotxe i cap a Chupveary.

Per mi no era la primera visita. Ja la vaig veure el dia que va néixer, i la vaig portar a casa amb poques hores de vida. Tot i així no deixa d'emocionar-me cada cop que la veig, tant petita i tant forta alhora.

A mr. Chamroeun, com us imaginareu, li cau la "baba", encara que els infants no eren menys, i alguna nena se la mirava amb cara d'al.lucinada.

D'entrada els ha costat de tocar-la, però a la que han vist que la nena, que és molt tranquil.la, no s'immutava a les seves mans, l'han començat a remenar. Primer li han tret els peücs per veure-li els peus, després els guants que els posen perquè no es facin mal amb les ungles, per veure-li els ditets. No paraven de dir lo petita i blanqueta que és.

Per cert, la nena ja té nom: Chamroeun Virin Socheata. Chamroeun de cognom per l'avi, Virin de segon nom pel pare i Socheata perquè va néixer en dia de la bona sort. I encara que d'entrada pugui sembla molt complicat, segur que al final li acabem dient tots Ta, perquè aquí sempre tallen el nom pel final.