.JPG)
Un dia em va escriure la Sami, i em va dir que el casament seria el dia 3 de febrer, jo li vaig contestar que ja tenia bitllet de tornada, però que justament sortia el dia 2 de febrer, arribava el tres al migdia Bangkok i el quatre a la Llar. Ja no en vaig saber res més.
El dia que vaig arribar, després de preguntar-li a mr. Chamroeun per la Llar i els nanos, li vaig demanar a veure com havia anat el casament, i ell em va dir “si encara no l’hem fet, t’estàvem esperant, no podia casar el meu fill sense tu...” Jo li vaig somriure i li vaig donar les gràcies.
Els preparatius han estat llargs, repartir les invitacions, des de Siem Reap fins a Sisophon, passant per Phnom Srôk, vila natal de mr. Chamroeun, i tots els poblets de la zona. Més d’una setmana voltant amb la moto i aprofitant els viatges que hem fet amb cotxe.
Jo sempre em pregunto com pot ser que siguin tan poc previsors amb tot, la resposta és fàcil, si les invitacions d’un casament les reparteixen fins el dia abans del casament, com es pot planificar la gent?
Dimecres a la tarda vam anar amb uns quants infants a casa seva, alguns d’ells volien passar la nit allà, i participar de la festa. Jo vaig assistir a la cerimònia precedida pels monjos, que bàsicament consisteix en demanar permís als esperits per celebrar el casament, i vaig tornar a la Llar.
El matí de dijous, una altra excursió a casa mr. Chamroeun a les set del matí. Uns dies abans m’havia demanat una dotzena d’infants per ajudar a servir les taules. De servir el dinar se n’acostumen a encarregar les mateixes persones que preparen el menjar, però les begudes i el gel ho fan els joves de la casa.
A les vuit, cerimònia religiosa de casament, els monjos, els nuvis, els pares del nuvis i uns quants familiars, Bé i jo que estic a totes les festes. Però com tampoc tenien fotògraf, vaig fer de testimoni i, de tant en tant, em posava a l’altre cantó per fer-los fotos.
A les nou va acabar, i els nanos van començar a preparar taules, jo vaig tornar a la Llar a vestir-me i recollir els que faltaven.
I a les onze tornàvem a ser allà, aquest cop per disposar-nos a menjar, beure i passar-ho bé, i ho vam passar molt bé. Jo vaig menjar més aviat poc, entre foto i foto tocava brindis, “salud, salud” feia tothom. Després de dos anys ja no em sorprèn que s’ho hagin aprés.
Per acabar la festa, tots a ballar, nuvis, convidats i tots els nanos.
Va ser un casament diferent, especial, d’algú de casa. Ahir es va casar el fill petit de mr. Chameoun, l’avi dels meus nens i com un pare per mi.
Posant guapa la núvia, si encara ho podia estar més.
La cerimònia religiosa, va ser curta, però molt maca.
L’arribada al convit va ser un dels moments més alegres, molt bonic.
Amb la Srey Roth, les dues nenes de mr. Chamroeun.
Amb la Sami, els nuvis, mr. i mme. Chamroeun.
La Sami i els infants ballant i passant-s’ho bé
La Samnang intentant que la Mama Sami s’estigués una mica quieta per fer la foto...
La Sami i Chantha descansant, mentre tots continuàvem ballant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada