diumenge, 14 de març de 2010

Una nova escola

Dijous va ser un altre d’aquells dies importants, d’aquells que no s’obliden. Dijous es va posar, com es diu a casa nostra, la primera pedra per fer una escola.
Quan vaig arribar el primer any m’esperava un gran repte, s’havia aprovat el projecte de construir sis escoles a la Comunne de Rohal, es tenien els diners, i només es necessitava algú que ho controlés tot i s’assegurés que allò es fes ben fet.
No negaré que aquelles escoles van ser, i ho seguiran sent, molt especials per mi. Tot allò va ser nou per mi, i en vaig aprendre molt.
Ara amb l’experiència que et dona el temps, se’m presenta una nova oportunitat de fer una cosa important. Aquí construir, ni que sigui un edifici per una escola, és un gran regal.
I aquesta serà especial, sobre tot per la professora de l’escola de Chupveary, que ha lluitat com ningú perquè aquest somni es faci realitat.
Recordo que vaig conèixer la professora Sopheap la primera vegada que va venir l’Elisabet a inaugurar el pavelló infantil de l’hospital de Preah Net Preah, al març del 2008, llavors aquella senyora menuda ja ens va començar a parlar que a l’escola on ella treballava no hi havia aules pels més petits, per tant les classes de maternal les feia en uns “barracons”, un lloc bastant horrible per donar classe. Ella no va parar fins aconseguir que anéssim a veure aquella escola, ni ha desistit mai en el seu intent de tenir un edifici pels més petits.
Admiro molt aquesta petita dona, una simple mestre de primària, que ha fet tots els possibles per tenir un edifici en condicions pels seus alumnes. Una persona que ha fet tots els viatges que fossin necessaris, amb moto des de Chupveary, perquè no ens oblidéssim del seu gran somni. Una persona que dijous, al marxar em va agafar de la mà i em va donar mil gràcies per donar-li aquell edifici, a mi i a l’Elisabet, que com ella, va creure des del principi que allò era possible.
T’ho he dit mil cops, però gràcies una altra vegada per tot el que fas, sense tu no ens en sortiríem, segur!!!

Aquí a Cambodja posar la primera pedra significa demanar als “fantasmes”o esperits, que ens deixin construir a la seva terra. Així que vam fer una cerimònia religiosa amb els monjos de la Pagoda, després les ofrenes particulars dels que volen construir aquest edifici i per últim, a menjar i a beure tots plegats per celebrar-ho. Aquí també qualsevol motiu és excusa per menjar i beure, sobre tot beure.