Casament cambotjà

Quan vaig venir a Cambotja al gener sabia que m’esperaven diferents actes socials, una inauguració per les escoles que vam fer l’any passat i que es celebrarà el set d’abril, i un munt de casaments, ja que després de la recollida de l’arròs (finals de gener) i fins que comenci l’època de pluges a principis d’abril, a Cambotja es fan tots els casaments.
La setmana passada, però n’hi havia un de molt especial, la cuinera de la Llar es casava al seu poble a la província de Kampot.

El viatge va ser llarg, unes onze o dotze hores de cotxe, entre aturades per menjar i d’altres imprevistos cambotjans, com comprar alguna cosa per picar durant el viatge, però sobre tot aturades per anar al lavabo, un viatge tan llarg amb la calor d’aquest país no se suporta si no es beu molta aigua i això té les seves conseqüències.

A casa la Chanthy ens esperaven la mare i els seus germans, i els dies abans del casament tot van ser anades i vingudes de veïns i familiars, i sobre tot de preparatius pel gran dia.

El casament va començar divendres a la tarda amb la visita dels monjos budistes que van donar la cerimònia religiosa, un cop acabada menjar, beure i ballar, sobre tot ballar. Jo em vaig retirar a les onze de la nit perquè a les quatre del matí del dia següent continuaven els festejos, però la música va durar tota la nit, així que dormir, el que se’n diu dormir, res de res.
A les quatre ja estàvem tots de peu, tothom tenia feina, nosaltres, la Chanthy, una altra noia i jo vam haver d’estar més de tres hores perquè ens maquillessin, pentinessin i ens posessin els vestits tradicionals, la resta anaven cuinant i posant tot a punt per la segona part del casament.
Aquesta va ser la més divertida, almenys per mi, que desconeixia aquesta tradició cambotjana, va ser com una representació de teatre, amb diferents actes.
El primer amb els oferiments que es fan els nuvis entre ells i després el que fan als pares. El segon on representen que els pares d’uns i d’altres els tallen el cabell, que seria com que es deslliguen dels pares. El tercer resen sobre un coixí que té una espasa al damunt, i que representa la unió que estan fent entre ells. Finalment se’ls llença arròs i queden casats.

Per mi ha estat una experiència inoblidable, que m’ha fet entendre una mica més de la cultura cambotjana, dels seus costums i tradicions, però sobre tot que m’han apropat encara més a un poble que admiro profundament.





Moment que els nuvis entren amb les ofrenes pels pares, i les donen agenollats en senyal de respecte.


El moment de representar la tallada de cabells, sens dubte la més divertida per tots.


Finalment, un cop s’han donat totes les ofrenes, s’ha pregat sobre el coixí que compartiran, reben l’arròs dels presents en senyal d’alegria per aquesta unió.