dissabte, 7 de març del 2009

Una petita història amb final feliç

Aquest dijous vaig fer una d’aquelles coses que tan m’agraden, vaig anar a visitar una família al poble de Rohal. Allà em vaig trobar amb els pares i germans de la Seing Seth, una de les nenes que tenim apadrinades i que viuen amb la seva família.
M’agrada conèixer les famílies dels pobles veïns, i més encara si tenen infants que venen a la Llar, m’agrada parlar amb ells, conèixer-los una mica més, veure quines son les seves costums, el que pensen, com viuen. Seure una estona i viure una part de la seva vida, tan diferent de la nostra.
La Seing Seth té uns padrins que se l’estimen molt i que sempre que poden fan alguna aportació econòmica extra perquè la nena es pugui comprar alguna cosa.
Abans de venir em vaig trobar amb ells i em van donar una bona quantitat de diners, em van dir “fes el que creguis que has de fer amb aquests diners”
I el que vaig fer és anar a visitar aquesta família i veure quines eren les seves necessitats més bàsiques.
Em vaig trobar amb una casa vella i petita, tenint en compte que el matrimoni té set fills, i viuen tots en el que per nosaltres seria una cabana. Puc dir que n’he vist de molt pitjors, més petites i fetes malbé, però això no treu que la casa em semblés que es podia millorar.
D’entrada el pare de la Seing Seth, ja em va ensenyar els troncs de fusta que fan de pilars de la casa, tots ells menjats per les termites. I ens va dir que en dos anys aquells pilars es desfarien.
Un cop vam adonar-nos que allò era el més important vaig demanar si sabia el preu, jo tenia una quantitat que en principi no podia sobrepassar i tampoc no volia donar-li falses esperances. Em van donar el preu en baths, pel que vam estar una estona fent càlculs.
A Cambotja funcionen amb tres monedes diferents. Els Riels, la moneda oficial del país, però que només s’utilitza per anar al mercat i comprar coses de poc valor. Els Baths, moneda tailandesa i que serveix per pagar tot allò que en un principi ve de Tailàndia i també les grans quantitats de diners. I els Dolars, que principalment utilitzen els turistes o per pagar les coses que venen de fora i son encara més cares.
Finalment vam poder comprovar que podríem fer aquella reforma amb els diners que teníem, i que la Seing Seth i la seva família podran tenir una casa amb millors condicions.


Una vista general de la casa ens dona una idea de les condicions en les que viuen la majoria de famílies cambotjanes.



La mare de la Seing Seth i un dels seus germans petits, en total aquest matrimoni tenen set fills.


El pare al costat del pou que acaben de construir, un pou de vuit metres del que només treuen aigua per netejar la roba i cuinar, però que en cap cas serveix per beure.

2 comentaris:

Eduard Muntaner Perich ha dit...

El tipus de construcció em recorda força les que he vist per les zones rurals de Laos.

M'alegro de que la Seing Seth i la seva família puguin gaudir en el futur d'una casa en millors condicions.

Salut!

Infants del Món ha dit...

Hola Edu, les cases tens raó que s'asemblen bastant a les dels pobles més rurals de Laos, almenys el que jo vaig veure.

Crec que tots es mereixen una oportunitat, i la Seing Seth en aquest aspecte té molta sort.

Moltes gràcies per seguir-nos

Una abraçada des de Cambotja