dijous, 5 de març de 2009

Dia de vacunació

Els mesos de novembre, desembre i gener vam tenir a la Llar la Raquel, una infermera que va posar en marxa els carnets de salud dels infants de la Llar. Ella va ser la que va recomanar, després d’informar-se’n bé, que els infants menors de dotze anys rebessin la vacuna contra l’encefalitis japonesa. Jo no sóc metge ni en sé gaire de malalties, però pel que he entès seria com una mena de meningitis, no gaire freqüent però alhora mortal.
Aquesta vacuna només la posen a Siem Reap o a Phnom Penh, a l’hospital Kantha Bopha, un dels hospitals infantils més important del país. Així que es van fer diferents grups i es van programar els viatges a Siem Reap.

Aquest dimarts ja tocava l’última dosis de l’últim grup, pels primers jo encara no havia arribat, així que no vaig dubtar en apuntar-m’hi.
El viatge va anar bé, cada cop va millor, perquè estan asfaltant la carretera, i hem passat de trigar tres i quatre hores en època seca (en època de pluges la cosa era totalment imprevisible) a una hora i mitja abans d’ahir. I és que només hi ha vuitanta quilòmetres, però quan la carretera era de terra mai sabies el que podies trigar.

Teniem hora a l’hospital a partir de la una, així que vam aprofitar el matí per visitar el temple de Ta Prohm. Aquest no guarda gaire interès arquitectònic, però el conjunt que formen les arrels al seu voltant fan que sigui un dels més visitats pels turistes.

Pels infants qualsevol lloc és bo, així que com sempre s’ho van passar molt bé. Després de caminar gairebé una hora pels paradisos laberíntics del temple va arribar l’hora de dinar i la petita migdiada, abans d’anar a l’hospital. El que m’agradaria molt que el veiéssiu, però malauradament no deixen fer fotografies. Però us explicaré que un cop has fet la cua, has recollit el numero i et criden per entrar, passes a una sala gegant amb tot d’estores al terra i amb grans ventiladors, on van cridant els infants pel nom.
Nosaltres al venir de tant lluny i ser un centre que acull infants orfes ens donen una mica de preferència, i ens estalvien la cua d’accés, que sempre s’agraeix amb el sol que fa a Siem Reap.



Només entrar aquest espectacular arbre que et dona una idea de com serà aquella visita.



Un dels llocs més fotografiats del temple i una de les arrels més grans que hi ha, aquí mr. Chamrouen, el nostre traductor, encantat de sortir a la foto.



El Kim Hong i el Vannak descansant una mica, és dels pocs temples que pots gaudir de les ombres que proporcionen els grans arbres.



Finalment la Srey Nich i jo mateixa, que així també veieu lo contenta i feliç que estic.