Amunt i avall

Fa una setmana el Yath, un dels menuts de la Llar, es va fer un trau al cap. Se’l va portar a l’hospital i li va posar un punt, no era massa cosa, però al sagnar bastant els metges van creure que era el millor. Tres dies més tard hi vam tornar amb la Kompeak per fer-li les cures. La infermera li va tallar el punt com va poder, aquí l’instrumental deixa molt que desitjar, i en veure que ja estava força tancat va demanar opinió al metge, que va assentir la seva opinió i ens va dir que ja no calia tornar a cosir, li va posar betadine i li va tapar amb gases i esparadrap, i ens va dir que quan li caigués ja no caldria fer-hi res més. A mi de tota manera no deixa de sorprendrem aquesta manera de fer, no és el primer cop que per mirar com està una ferida primer treuen els punts i si veuen que està curat ho deixen com està, però si veuen que encara no s’ha tancat la ferida ho tornen a cosir.
Aprofitant el viatge vam acostar-nos a veure la Kanha i portar-li uns pots de llets amb pols. La Kanha va perdre la seva mare al néixer i quan la Kompeak, una de les educadores i veïna del poble de Phnom Chong Chien, ens va dir per allà al setembre, que hi havia una nena al seu poble que havia perdut la mare durant el part i que no tenia qui la pogués alimentar, de seguida vam anar a visitar-la, i ens vam comprometre amb la família, ara mateix se n’ocupa una tieta, que li compraríem llet fins que pogués menjar aliments sòlids.
La Kanha és una criatura increïble, amb només vuit mesos ha perdut la mare, i ha passat diverses malalties, segurament degut a la falta d’aliment en els primers mesos. Ara però se la comença a veure una nena forta, té bastant de mal geni, i quan agafa una enrabiada es mou amb una força que em sorprèn per la seva curta edat.
De tornada a la Llar, i després de fer una aturada per omplir el diposit de la moto, plof, i dic plof perquè va ser el que vaig sentir, em vaig aturar i al demanar-li a la Kompeak que passava em diu “hem punxat roda” Així que vam arrossegar la moto fins el primer taller, per sort estàvem encara dintre del poble i no vam haver de caminar gaire.
Quinze minuts d’espera, uns refrescos per calmar una mica la calor del migdia, se’ns havien fet com si res les onze, i un cop arreglat el pneumàtic...Cap a la Llar a dinar.





El Yath en dos moments del dia, mentre li treien el punt i bevent el refresc mentre esperàvem per la moto.





La Kanha, que quan veu els pots es posa contenta, segurament perquè, malgrat lo petita que és, ja sap que allò és menjar