Ella ja és una ballarina professional que ha treballat als millor locals de Siem Reap i fins i tot a Angkor. Des de fa més de quatre anys és la professora dels infants a la Llar, i ara necessitava fer un reciclatge amb les noves danses.
Ha tornat molt motivada, amb moltes ganes d’ensenyar tot el que ha aprés durant aquests mesos, i això es nota molt alhora de donar les classes. Els infants per la seva part també estan contents de tornar a fer una de les activitats que més els hi agrada.
Fa dies que estic gravant uns vídeos, però aquí l’Internet ens va molt lent, i carregar-los em portaria hores sense cap èxit de penjar-lo bé. Així que de moment posaré unes fotografies i us prometo tornar amb els vídeos.
Però sense cap mena de dubte la classe de ceràmica és una de les que més agraden els infants, els agrada fer elefants decoratius o gerres per les flors, sempre segons el nivell de cada grup, el més petits fan caixes en forma de cor, i els més grans que ja saben fer anar el torn fan gerros i pots més elaborats.
El Pheng que és del grup dels que fan capses en forma de cor, sempre guiats per la professora Saruoth, que es va formar a la Llar amb una gran ceramista de la Província de Kompong Chhnang, la zona del país on hi ha la millor argila i els millors professionals per treballar-la.
Els més petits, el Ronn, el Yath, el Hong i la Phalla, tot just comencen aquest any i encara no poden fer grans coses, de moment i per prendre contacte amb l’argila la professora els deixa que juguin amb el fang, a ells el que més els agrada es fer figures semblants als telèfons mòbils per fer veure que et truquen.
El Sokyeuth ja ha començat a fer pots amb el torn, de moment coses petites, després quan agafi la pràctica ja podrà fer gerros i recipients més grans.
2 comentaris:
Que macos! Les classes de dansa em porten bons records, a l'Índia és una activitat molt important. Tothom està boig pel ball.
Quan tenia alguna estona lliure m'agradava passar-la mirant les classes de dansa.
Cuida't!
Moltes gràcies Edu
A mi també m'encanta mirar-los quan ballen, a més n'estic molt orgullosa, quan he vist d'altres danses a Siem Reap jo sempre dic "els nostres nanos ho fan millor"
Aquí el ball també és molt important, per ells és una manera de conservar les tradicions i la cultura, i alhora una manera de relacionar-se.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada