Anem de casament

Anar de casament a Cambotja és un dels esdeveniments més divertits que hi ha. Normalment durant l’època seca, mesos de gener, febrer i març, és quan les parelles trien un dia per casar-se, ben segur que la pluja no els hi espatllarà el dia.
Els casaments acostumen a durar dos o tres dies, un dia es fa la cerimònia per la família, i els altres dos hi assisteixen els convidats a menjar, beure i ballar. A menys que siguis una persona molt propera a la persona que es casa, el més habitual és anar al convit.
Ahir al vespre tres dels nostres infants més grans ens van demanar d’anar al casament de la germana d’un company de collegi, i evidentment se’ls va donar el permís, sempre i quan no faltessin a les seves classes. Tots els convits comencen a les onze del migdia, i en un parell d’hores ja s’han acabat. Així que l’únic que no estarien a la Llar per dinar.
Faltaven pocs minuts per les onze i m’he acostat a veure com anaven els preparatius, només entrar a l’habitació una forta olor a colònia m’ha fet adonar que almenys anirien ben perfumats, i no només això, s’han estat pentinant amb gel fixador i s’han posat els seus millors vestits. Realment feien molt de goig.
Finalment només quedava demanar la moto, tan mudats no podien anar amb bicicleta, i com ja tenen edat de conduir ha anat tots tres molt contents cap a Rohal.
Mentre els veiem marxar comentàvem lo guapos que estaven, jo personalment m’he sentit molt orgullosa d’ells. Veure com creixen i és fan adults no té preu.